‘My shadow dances,
therefore I am alive.’
I si els records et persegueixen,
àvids d'atenció o avorrits de clausura,
obre la gàbia i fes que volin,
que deixin rastre,
que siguin versos.
—
Efímer,
com l’accent de la í
en pronunciar aquesta paraula.
__
Hands covered in sand,
eyes softly closed,
voices far away whispering in my ears.
You’ll find me here,
inspired by the waves,
or inhaling peace in the chaos
of the narrow-wrinkled streets.
My skin, fingers and instincts
are guided by the horizon line,
the sole purpose of creating
pieces of earth
handcrafted by the sea.
__
“Les estrelles han baixat a la terra
per banyar-se al riu de Kyoto.”
[Haiku]
__
Obligada a triar entre empassar o escopir,
sento nàusees,
i penso que dura és la metàfora
quan aterra al cos.
__
“My shadow dances, therefore I am alive.”
__
El teu clatell com a escut
i jo xiuxiuejant-te la guerra.
__
De tant córrer ens quedàrem sords,
de tant volar aïllàrem la terra, de tant parlar perdérem el tacte, de tant comprar consumírem el temps.
La intuïció s’adormí de tant pensar i les arrels s’ofegaren en clima hostil. Amb l’aigua fins al coll, nedàrem entre deixalles i fórem també residus, arrossegats per les comportes de fronteres que van dir prou.
Fórem escombralls
i espuma,
gotes,
partícules,
res.
(car el corrent no distingeix)
__
Tot allò que no he dit
ha fet crosta a les parets del coll
i ara perdo, en cada glopada,
trossets de sís i nos
que s’esquerden com ruïnes d’un temple.
__
A l’última casa del poble,
la que fa cantonada,
una dona pela una magrana i n’extreu,
una a una, les llavors.
Jo l’observo, en plena tardor,
i decideixo que aquest estiu vull viure així:
sota l’ombra d’un arbre,
pelant fruita, amb la vida de fons.
__
Fer-me petita com una abella
i enfilar coll amunt guiada pel roig de l'horitzó.
Esquivar amb cura cada espina,
poc a poc, fins on neix el vellut.
I un cop d'alt, mirar-m'ho tot des de les alçades
amb l'adrenalina de qui no es pot permetre un pas en fals.
__
La lluna és un llençol impol·lut
estès enmig de la nit freda.
Com un far traça el destí
de cors valents,
d’ombres que imploren esperits i déus
per reunir forces a la deriva.
La injusticia es gronxa en la mar negra
i el mareig enganya la por.
Els crits s’ofeguen en un vapor gèlid,
alè d’aigües corruptes,
de vides que ja no hi són.
__
